Beijing no s’altera amb la meva arribada, però m’ensenya coses noves

Pekín, 10 ene (EFE).- Trist, pero cert. No sembla que res hagi canviat a la capital xinesa desde que vaig aterrar fa 72 hores. El nombrós col·lectiu local -17 milions d’autoctons, segons l’ultim recompte- ha mostrat una passivitat força alarmant quan es creua amb mi. Sincerament, m’esperava una altra cosa.
El tema es que la temperatura real esta sota zero i fa el que els meteorolegs defineixen clarament com “fred”. L’aire es sec i se’t tallen els llavis. Aixo provoca una moda fins ara desconeguda que podriem denominar “doble pantaló” i que consisteix en allo tan cutre de posarse dos pantalons, un sobre l’altre, per paliar el vent que refreda parts sensibles del cos. Cutre, pero cert.
Potser per aquest motiu, la meva activitat reproductora es nula. Encara no conec Pequin de nit, pero tinc esperances de fer-ho avui. El cert es que sortir al carrer quan es fosc fa una mica de mal rollo, perque el metro tanca a les 22hores aproximadament i els taxistes no entenen gairebe res d’anglès.
Com a dada genèrica, les cerveses xineses son de tamany considerable: l’estandard es de 600 ml, el doble que la coneguda “mitjana barcelonesa” i amb una graduacio de 10º, no apte per a sensibles.
 (Seguirá ampliación, pero un altre dia).