el fòrum dels exiliats

Hola a tots i a totes!!!!

Fa bastant de temps que no escric i per tant no faré una entrada com les tradicionals en la que simulen una nota de efe, i a canvi us faré un resum del que és la meva vida per aquí!! Ho aviso ja des del principi i així si us fa pal pos ja podeu parar de llegir!!!!!!

Aquí a Itàlia les coses van força bé!!! clar que de tant en tant trobo a faltar Barcelona però bueno cal dir que jo tinc l’avantatge de que puc tornar quan vulgui, tot i que encara no ho he fet eh? A Efe pos com hi van haver les eleccions finalment vaig poder fer algunes notes de política. Sabent l’afiliació política de molts de vosaltres us he de dir que en aquests pròxims cin anys no cal que visiteu el país!! la dreta va guanyar per majoria i per tant en Berlusca torna a poder fer i desfer com vol en un país on hi ha una crisi galopant i on estan més aviat tontos per tornar a votar “más de lo mismo” i a un cretí com aquest.

 L’esquerra radical es va quedar sense representació perlamentaria per primera vegada en la història, una cosa bastant greu considerant que Itàlia té una forta tradició comunista i d’esquerres, tot i que s’ha demostrat que són un país de dretes més aviat “facha”, “facha”.

La Lega, que vindria a ser com els nostres nacionalismes, però amb mal gust i de caire racista ha avançat moltissim al nord i ha guanyat força dins l’aliança vencedora del “senyor” Berlusconi i ara el país es troba amb tres ministres que a més de racistes amb els “extra comunitaris”, com els hi diuen aquí, són racistes amb els propis italians del sud!!!!! Per veure el tipus de campanya electoral que ha fet en Berlusconi us recomano que poseu  a you tube  ”grazie che Silvio c’è” i veureu el personatge que és aquest tio!! que ara controlarà de nou quasi tots els mitjans de comunicació d’un país! “ahí es ná”, i després diem de venezuela.

La meva experiència a les eleccions em va agradar força, tot i que s’ha de dir que no vaig ser imprescindible a l’hora de cobrir-les. El dia de la nit electoral vaig estar pringant com una campeona fins a les tres del matí i a l’endemà a les 9 ja tornava a estar a l’oficina. Que consti que això és quasi bé el més interessant que he fet! però bueno he viscut les meva primera nit electoral com a periodista!

El país aquest és molt curiós i no em cansaré mai de dir-ho! fins i tot a risc de semblar un disc rallat! A Pasqua vaig baixar a Nàpols i allà vaig viure experiències com la d’adelantar en continua durant més de tres kilometres i amb cotxes venint de cara o, aquesta va ser la més bona, la d’adelantaments dobles, en paral·lel eh? i en continua. I els que venien de cara ni mutis!! a barna haurien gastat el claxon de tant tocar-lo!!!

Aquí a més ara estem en un moment de pànic contra els immigrants. S’estan donant nombrosos casos de violacions i d’agressions i quan el responsable és algun immigrant  els mitjans de comunicació ho ressalten d’una manera impressionant. Recordeu allò que estudiavem de que no s’ha de dir la nacionalitat del delinqüent si no és que aporta una informació important. Doncs aquí el dia que van explicar aquest concepte ningú va anar a classe! perquè no paren de dir els romanesos que han fet això, els inmigrants que han fet allò, els albanesos que tal.. bla bla bla així que hi ha una lleugera psicosi, tampoc massa eh?, promoguda pels mitjans. En qüestions periodístiques també són curiosos en com escriuen les notícies, les fonts no existeixen per ells i molts cops al acabar de llegir una notícia no l’has entès simplement perquè l’expliquen de manera molt teatrera i es perden pel mig. Allò de introducción nudo y desenlace tampoc no ho van estudiar. Per als que veu anar a la pompeu i veu tenir al Castro  només dir-vos que cap periodista italià hagués aprovat amb ell i encara estarien a primer. A més aquí et trobes titulars com els que diuen que les candidates prefereixen el tanga. Moment en el que un es posa a pensar: i a mi que m’importa?

Per la resta la meva vida per aquí és molt normaleta! vaig a fer una mica el guiri, menjo pasta i pizza en quantitats preocupants, i bueno el que qualsevol de noslatres podria fer per barcelona però a un ritme molt més tranquil!!

Ara arriba l’1 d emaig i a Roma s’organitza un mega concert, amb gent que jo no conec, ho reconeixo, però és igual jo hi aniré de totes maneres i si val la pena serà el tema del meu pròxim post!

Així com a cosa “excitant” que m’hagi passat últimament també dir que li vaig fer una mini entrevista a l’actriu Emma Suárez, jurl jurl. I a un nivell més personal doncs que el dissabte me’n vaig anar en plena nit a 120 kilómetres de Roma a banyar-me en unes termes! podeu dir que  estic tonta però va ser divertit tot i que feia una mica de rasca! He de reconeixer però, que per un moment vaig patir per la meva integritat física perquè hi  vaig anar amb gent que quasi no conec i em van venir al cap tots els casos de estrangers assassinats a mans d’italians embogits que circulen per aquí. Com a exemple tenim un cas que ara està molt de moda: el casa Meredith. Una noia americana que estava d’Erasmus i que va ser assassinada i encara no sé sap molt bé que li va passar però sembla que van ser dos amics seus. Però vamos jo estic bé!!

Doncs no sé què més explicar, però crec que ja n’hi ha prou que el post és molt llarg i més que una entrada sembla un mail, però bueno com que feia temps que no deia res es pot perdonar no?

Un petó molt fort a tots, allà on estigueu. I que sapigueu que teniu tot el meu suport en allò que feu i en les vostres decisions i que espero tornar-vos a veure aviat!!!!

Un petó a tots des del post més cursi !!!

Ah una cosa!!! les escombreries segueixen inundant els carrers de nàpols!! la camorra segueix actuant i la corrupció a les esferes polítiques continua!! RES CANVIA EN AQUEST PAÍS! I SI NO QUE LI DIGUIN AL BERLUSCA QUE TAMBÉ HA TORNAT!