Títeres, libros y una ministra

Nueva Delhi, 11 feb (EFE).- Hace muchos días que no actualizo este blog, aunque sí que he ido actualizando el mío. ¿El motivo? No he hecho tantas cosas interesantes en el trabajo como para que fueran contadas, a diferencia de muchos de vosotros. Aunque hoy, que estoy muy aburrido -pues en más de dos horas no he escrito una línea-, voy a hacer un repaso de lo más curioso que me ha tocado cubrir.

La primer salida fuera de la oficina tuvo lugar hace un par de semanas. Se celebraba en Delhi un festival de marionetas al que asistían compañías españolas y también se inauguraba una exposición de títeres ibéricos. A priori, el tema no seducía, pero la verdad es que al final me lo pasé bastante bien. Una tarde vi un show de marionetas bastante original, mientras que otra fui a la inauguración de la muestra, a la que asistieron muchos miembros de le embajada española en la India, embajador incluido.

El tema se publicó bastante, por lo que pude seguir en internet, y hasta el país digital sacó un par de fotos que hice (aquí, por llevar una buena cámara, ya me he ganado la fama de buen fotógrafo).

El siguiente tema que me sacó de la oficina fue la 18ª Feria del Libro de Nueva Delhi. Nada nuevo bajo el sol; libros, expositores y un pabellón en el que te leían la mano y vendían gemas de la suerte. También hice una crónica sobre el tema, aunque creo que no se publicó demasiado. Y la verdad es que no me extraña.

Y la última noticia que me ha hecho abandonar la rutina de la oficina (fusilar teletipos de agencias locales) ha sido la visita de la ministra de Medio Ambiente, Cristina Narbona. La novia de Borrell estuvo aquí para asistir a una cumbre sobre el desarrollo sostenible, y tuvo un encuentro informal (de café y galletas) con los periodistas españoles en Nueva Delhi. El acto tuvo lugar en la residencia del embajador (el típico pisito ideal parejas), y contó con la presencia de algún asesor, diplomático y el propio embajador. Fui curioso tomar café en tazas con el escudo de España o esperar en un sofá y tener delante fotos de Moratinos o el Rey. Esta vez, más que a trabajar, fui a mirar, puesto que acompañé a Marta, una redactora de Efe. Allí hice alguna foto (más en calidad de fotógrafo que de periodista) y conocí a los corresponsales de El Mundo, La Vanguardia, El Periódico y El País.

Pero a parte de estos highlights, poca cosa más. La rutina no es del todo apasionante. En la oficina pasó teletipos menores y aún tengo que aprender mucho; a escribir en el estilo Efe internacional y sobre la cultura y la política de la región. A veces, puedo darle al brasa a Guillem porque compartimos un horario parecido, pero como el tío es mucho más útil en Pekín que yo aquí, no tiene tiempo para responder mis preguntas tontas.

Fuera del trabajo, no hay muchas novedades. Intento integrarme en el país, pero de momento está costando. Con confesaros que el sábado me fui solo al cine…Así que, como veis, ni rastro de las mulatas de Pau, ni del avión de Uribe, ni de las barbacoas que se pega Gerard, ni de las misas de Lali, ni los petardos de Guillem, ni la fiestas en embajadas suecas de Ana, ni del parapente de Mario, ni de..¿Narcís? ¿Sigue vivo el noi de Girona?

En fin, si queréis saber las mini aventuras que me pasan a diario o ver las fotos que voy haciendo aquí, podéis visitar www.daguab.blosgpot.com. EFE

dga

Miscel·lània india

Nova Delhi, 22 gen (EFE).- Pasen els dies i poc a poc em vaig construint una rutina. Sí, de moment aquesta és avorrida, però espero que sigui trepidant en poques setmanes.

A la feina cap novetat destacable. Començo a fer teletips (tot i que després de la neteja que els hi foten poc s’assemblen al que he escrit jo) amb noves sigles: dga. Sapigueu que quan estic avorrit, 80% efectiu, em dedico a buscar què feu per les terres de Deu, i veig que alguns em produiu força, eh? També us busco a l’skype, tot i que no tinc a gaires de vosaltres agregat.

Pel que vaig veient crec que em tocarà sortir poc de la oficina. Imagineu-vos que estic esperant amb candeletes un espectacle de titelles que faran a la ciutat la setmana vinen per anar-hi!! L’excusa és que hi ha representació espanyola, però encara li he de vendre la moto -que encara no tinc, per cert- a la delegada. Ja us informaré.

Pels matins, doncs treballo de 14:30 a 21h, me les passo al llit mentre la senyora de fer feines em renta la roba escombra el pis. Tot un luxe, i són pocs els matins els que aprofito per anar a comprar o fer un passeig.

La veritat és que m’agradaria fer una volta per les vostres redaccions i pisos, i posar-me en la vostra pell per uns moments.

Aquest matí he anat amb una companya de feina que lliurava a un centre comercial als afores de Delhi, amb la tartana que té per cotxe. Hi havia detector de metalls a l’entrada, on registraven, que no sé per què hi er, ja que jo he entrat amb una navalla a la motxilla. Alguns productes són molt cars aquí, sobretot els d’importació. L’oli d’oliva, per exemple, costa uns 10 euros l’ampolla, encara que sigui d’una marca cutre italiana. Hi ha d’altres productes, en canvi, que sembla impossible que siguin tant cars.

Bé, no sé, nois i noies. Estava avorrit a l’office i volia xerrar una mica. A veure quan més gent us animeu a escriure quatre línies. No cal que munteu a l’avió presidencial de ningú, simplement expliqueu com és casa vostra, els jefes o la vida que porteu. no?

Abraçades a dojo. EFE.

Burgés però encara inútil

 Nova Delhi, 15 gen (EFE).- Ahir em vaig estrenar oficialment a la feina. Bé, dic estrenar tot i que però no va sortir cap caràcter meu per la línea. Vaig estar escalfament la cadira i aprenent com s’escrivia  a l’agenda d’actes d’Efe, un producte que ven la nostra estimada empresa i que no serveix de gaire. Espero, però, poder escriure alguna coseta de profit avui o durant aquesta setmana.Pel que fa a la meva (quasi inexistent) vida social, dir-vos que aquí pul·lula el típic grupet d’espanyols. Son els clássics madrilenys que fan practiques a l’ambaixada, per L’Icex. Bona gent, encara que no els he vist gaire, de moment. Tot i que sempre va bé quedar amb ells per xerrar sobre aquest país i posar en comú les coses que no entens o que et treuen de polleguera. Aquests dies un amic meu de Barcelona, la seva xicota i la germana d’aquesta estan a casa meva. Fan una ruta per la Índia i els tinc com a convidats, tot i que en un parell de dies marxen. La seva companyia m’ha fet menys dura l’adaptació a la caòtica ciutat que és Delhi. Ahir vàrem anar a sopar tots quatre a un restaurant cutrillo que està molt a prop de casa meva. Només us dic que vam sortir a menys de dos euros per cap. Però no us enganyeu, aquí també hi ha productes a preus de barna.Aquesta mateixa setmana intentaré tancar el tema moto i aconseguir-ne una per menys de 100 euros. Em fan gràcia les vespes antigues. Ja us diré en que acaba la cosa. Pel que fa a la premsa local, dir-vos que són uns sensacionalistes i que els diaris son molt prims i de baixa qualitat. I ara el més important, com esteu vosaltres? A hores d’ara no sé si a la Giralt l’està escorcollant un negre a l’aeroport Washington Dulles; si el Gerard ja s’ha liat amb la Fuencis; si al Pau ja l’han pelat en una favela; si al Narcís li han tret un ronyó per fer contraban d’òrgans, si en Salord ja es el rei de la pista i després de tres ratlletes balla amb estil sabroson; si en Guillem, apurat per la lletjor de les xineses, ja ha fet el primer viatge a Thailandia; si la Lali s’ha fet molt amiga del seu company madrileny i si en Mario ja és membre de la cúpula bolivariana. I de la parelleta de la promoció…no en sé res!Ja és hora que us pronuncieu!

Primera entrada des de Nova Delhi

Nova Delhi, 11 gen (EFE).- Us escric per primer cop des de la meva nova taula de la delegació que té Efe a Delhi, concretament des del número 94 de Jor Bagh, el barri més pijo de la ciutat. L’oficina no és gaire gran, i hi treballem sis persones: la delegada (severa i poc donada a les bromes), en Diego (un noi de Cáceres però casat amb una india, cágate lorito), la Marta (una noia que de Barcelona que ve d’estar un any a Efe El Caire), na Shilpi (que és una noia india molt simpática i que parla força bé el català), l’Agus (el crack de política de l’any passat i actual crack en aquesta delegació) i en Dani, qui us escriu, un mindudi perdut i en el què no confien ni per anar a buscar cafès.De moment aquestes són les primeres línies que escric amb aquest ordinador. Crec que encara  lluny l’ús del WIN per part meva. Aquí tinc taula i pc per a mi sol  (amb calaixeres incloses), cosa que no passava a Bcn. Abans d’escriure teletips m’han recomanat que “m’empapi” de cultura de la zona i, per ser sincers, encara estic més sec que el c. de la Jacinta. Qui cony m’havia de dir que hauria de conèixer l’actualitat d’altres països com Butan, les Maldives o Sri Lanka?L’oficina compta també amb un xofer, que es diu Shiw, i una dona de fer feines. Pel que he comprovat, a la mínima que guanyes quatre rals tens xofer (costa uns 100 euros al mes) i senyora de fer feines (per uns 18 euros al mes si ve cada dia).De moment em desplaço en rickshaw, unes motos que porten el passatge en els seients de darrera -en un petit habitacle-, ja que és un mitjà de transport molt ràpid i barat. Tot i que segurament em compri una moto (Vespa) per 100 euros la setmana vinent.Ja he conegut una colonia d’espanyols que estan becats aquí per l’ICEX o l’ambaixada espanyola, encara qu ela majoria són madrilenys ( i dels clàssics), amb tot el que això comporta. No obstant, he conegut un jove indi eixelebrat que parla perfecte l’espanyol i que escolta Camarón de la Isla, Mecano i fins i tot en Sabina. És un crack en Manoj.Pel que fa a l’allotjament, ja puc dir que tinc casa (més gran que la de Bcn) tot i que encara no m’he instal·lat. De moment visc d’ocupa sol a casa de l’Agus, mentre no torna de Pakistan. El pis té lloc de sobres, per si algú tenia pensat visitar-me.I poca cosa més. La panxa em fa sorolls estranys per tota la merda india que menjo, però tot pinta bé. De moment.Així que més endavant ja explicaré com va la meva vida de solter (en el nou pis, és clar), i què tal surt el primer teletip. Espero fer fotos aquest finde i penjar-les en algun lloc. Com també espero que la gent s’animi a escriure aquí, que de moment hi ha pocs posts i segur que moltes anécdotes amagades. Així que ànims! Cuideu-vos molt reis i reines, i sort a tots.dg/dg